Vic/Ripoll
Dolors Altarriba
Osona i el Ripollès estan situades entre les 10 comarques de Catalunya que tenen més atur de llarga durada. Osona es manté des de fa dos anys en la tercera posició per darrere del Berguedà i el Bages mentre que el Ripollès és el número 8 del rànquing, segons les dades recollides per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. En el cas d’Osona, el 33,2% del total de l’atur són persones que ja fa més de 24 mesos que estan en aquesta situació. Aquest percentatge és del 37,3% al Berguedà i del 35% al Bages. Al Ripollès és del 31% però és que la mitjana de Catalunya és del 28,7%. Les comarques que en tenen menys són les del Pallars Sobirà (10,6%), l’Alta Ribagorça (6,1%) i la Vall d’Aran (4,8%).
En el cas d’Osona i arran de l’estudi fet per l’Observatori es pot veure clarament com hi ha un total de 3.274 aturats de llarga durada dels 9.986 que hi havia al mes d’abril. D’aquests, la majoria, 2.102, són dones mentre que 1.172 són homes. Quan es mira l’evolució d’aquest tipus d’aturats amb la resta es veu clarament com tots dos van començar a pujar en paral·lel des del 2011 i fins al 2015, tot i que el 2014 ja va començar a baixar l’atur
En dos anys ha baixat en nombre però en percentatge només un punt
general mentre que el de llarga durada va arribar al seu punt més àlgid, quan n’hi havia prop de 4.100. Tot i que des d’aleshores i cada mes ha anat baixant el nombre “no és significatiu”, segons explica la responsable de l’Observatori Sandra Álamo, “perquè tot l’atur general també ha anat baixant. De fet, Osona no s’ha mogut de la tercera posició del rànquing de tot Catalunya i en percentatge només ha baixat un punt i poc passant del 34% al 32,8%.
Un altre dels fets significatius és que la gran majoria d’aturats de llarga durada, un 55%, tenen més de 45 anys i per tant “és preocupant”. Des de Creacció, però, ja estan treballant en diferents programes per millorar aquesta dada. Un és l’anomenat fàbrica per la innovació, on ja s’han detectat més de 200 persones que tenen estudis i ja no els cal rebre més formació però han d’aprendre “noves dinàmiques”, segons explica la directora de Creacció, Núria Màcia. Aquest programa està pensat precisament per als aturats de llarga durada i persones amb estudis superiors. I és que per franges d’edat, on hi ha més aturats d’aquestes característiques és entre els que tenen de 55 a 59 anys, seguit dels que en tenen de 60 a 64, dels que en tenen entre 50 i 54 i finalment dels que tenen entre 45 i 49 anys. En aquestes dues últimes franges hi ha més homes que dones a l’atur a diferència de les dues primeres.
Pel que fa al nivell de formació, on hi ha més atur és entre els que tenen una educació general i de forma significativa entre les dones. Els universitaris tant de primer com de segon i tercer cicle són els minoritaris entre aquests aturats. Per activitats econòmiques la construcció i les indústries manufactureres és d’on provenen la majoria d’aturats que fa més de dos anys que ho estan. En aquest sentit, Creacció busca noves línies com la de donar sortida a aquests treballadors a través de l’economia social. “Es planteja des de l’administració impulsar petites brigades d’obres perquè actuïn en llars amb pobresa energètica, per exemple”, explica Macià, que ho posa en el marc d’una idea a desenvolupar. En aquest sentit, aquestes persones podrien ser assessorades per un mentor “de forma voluntària. Ens hem adonat que hi ha persones interessades a fer-ho”, afegeix.
L’estudi també ha detectat que entre els aturats de llarga durada estrangers, els provinents del Magreb són els que n’hi ha més, seguits dels provinents de l’Àfrica Occidental.